Per què fer una revisió al teu gos
A Manescàlia Veterinaris estem convençudes que la prevenció és fonamental per mantenir els nostres companys sans i poder compartir la nostra vida amb ells durant molt de temps.
Observar el nostre gos és essencial per detectar qualsevol símptoma que ens faci pensar que no es troba gaire bé o que podria estar malalt. Reconèixer aquests senyals és fonamental per tenir cura de la salut.
L'apatia, la tos, els vòmits i la pèrdua de gana solen ser símptomes comuns en moltes de les malalties que afecten els animals. La majoria són fàcilment tractables si es detecten a temps, però es poden complicar causant greus problemes al teu company si no rep l'atenció veterinària adequada.
A la nostra clínica veterinària de Mollet recomanem realitzar vistes de control personalitzades per a l'edat i l'estat de salut de cada pacient on realitzem una revisió general, analítica sanguínia i mesurament de la pressió arterial. També revisarem que tingui el seu calendari de vacunació al dia i la pauta de protecció davant de paràsits.
Per què?
En aquest article us oferim un llistat de les malalties més comunes que afecten els i que podrien prevenir-se amb una revisió anual. Conèixer què li passa a la nostra mascota i observar-ne els símptomes és important per aportar informació detallada al nostre veterinari.
Malalties comunes en gossos
- Refredat i tos de les gosseres
- Paràsits
Com les persones, els gossos són susceptibles de refredar-se quan estan sotmesos a baixes temperatures. El refredat en gossos és molt fàcil de tractar, però cal acudir al veterinari que determinarà quins productes cal donar en funció de l'estat del pacient.
La traqueobronquitis infecciosa o tos de les gosseres és una malaltia molt contagiosa i la produeixen diversos virus i bacteris. És una malaltia prevenible amb una vacuna. El símptoma més característic és la tos seca i improductiva, molt molesta.
Quan parlem de paràsits ho fem tant dels externs com dels interns. Els paràsits interns són els que viuen dins l'organisme de la nostra mascota. Parlem de cucs, cucs intestinals, cucs pulmonars, cucs del cor... És fàcil prevenir-los administrant periòdicament la pastilla antiparasitària.
Els paràsits externs són els que s'alimenten de la nostra mascota o que viuen als cabells i pell. Aquests són les puces, les paparres i els mosquits. Són doblement perillosos ja que també contagien alguns dels paràsits interns: les puces transmeten tènies, les paparres l'ehrlichiosi o la borreliosi i els mosquits són els transmissors de la leishmània i la dirofilària.
- Leishmània i malalties vectorials
Com ja hem comentat, aquesta malaltia és transmesa pel mosquit flebòtom. És molt perillosa ja que no hi ha un tractament efectiu per curar-la, la immunitat de cada pacient juga un factor clau en la progressió d'aquesta malaltia.
És important prendre mesures de prevenció (collar, vacunes, xarop o pipetes específiques) i fer-li el test de la leishmània cada any.
Els signes d'aquesta malaltia poden ser molt variats: aprimament, lesions en pell que no curen, orina en excés, problemes a les genives, problemes a les articulacions i una llarga llista de més... El nostre objectiu és detectar-la abans d'observar signes de malaltia, així la resposta a tractament és molt millor.
La leishmania no és l'única malaltia transmesa per vectors, ja que hi ha gran varietat d'agents infecciosos (bacteris, virus i paràsits) que es transmeten per mitjà d'insectes que actuen com a transmissors. Alguns exemples són: Babesia, Erlíchia, Dilofilària...
Els símptomes no són específics, ens poden recordar multitud d'altres patologies i solen desenvolupar-se després d'un llarg període d'incubació. Això significa que pot arribar a passar molt de temps des que l'animal pateix la picada fins que apareixen els primers símptomes. Una bona exploració i la realització de proves complementàries són claus per detectar aquestes malalties.
- Artrosi i displàsia de maluc
L'artrosi és la inflamació i degeneració de les articulacions, principalment maluc i colze. Acostuma a afectar gossos d'edats avançades. La displàsia de maluc és hereditària i comença a desenvolupar-se a partir del mig any d'edat o a l'etapa adulta. És una malaltia molt dolorosa que consisteix en una malformació en la unió entre el fèmur i la pelvis.
Afecta en gran mesura gossos grans o gegants (Pastor alemany, Mastin, Husky, Golden retriever, Bòxer...) i el risc de patir aquest problema augmenta si l'animal és obès o no fa gaire exercici físic.
- Malalties cardíaques i circulatòries Els nostres gossos també poden patir malalties cardíaques, tant congènites (de naixement) com adquirides amb l'edat. Les cardiopaties congènites no són gaire comunes, però quan es presenten són de caràcter greu i exigeixen una intervenció rigorosa. Poden néixer amb anomalies als vasos sanguinis i a les vàlvules del cor, així com l'estenosi de la vàlvula aòrtica.Les cardiopaties adquirides solen aparèixer a l'etapa adulta o sènior del gos i afecten les vàlvules cardíaques i el miocardi. Les vàlvules del cor es deterioren amb l'edat, per això es fan menys flexibles, no tanquen del tot bé i la sang es filtra entre les càmeres. A les consultes preventives de Manescàlia Veterinaris es realitzen auscultacions cardíaques on podem detectar indicis d'aquestes malalties. Està demostrat que actuar de forma primerenca en les malalties cardíaques augmenta l'esperança i la qualitat de vida dels nostres gossos.
- Malalties tumorals L'aparició de tumors als nostres gossos és molt comú, és important que estiguem atents a possibles bonys o anomalies al cos de la nostra mascota.S'estima que dos de cada deu gossos sèniors (majors de 10 anys) patirà càncer al llarg de la seva vida.
Les revisions periòdiques són crucials per detectar aquestes malalties. La presa de mostra per a citologies i biòpsies són crucials per proposar la millor teràpia en cada cas.
Els tipus de càncer més comuns que presenten els nostres gossos són: càncer de mama o úter, càncer de pell, càncer d'ossos i limfomes.+
- Malalties hormonals Alteracions en la producció d'hormones condueixen a malalties com l'hipotiroïdisme, el Cushing o la diabetis. Són malalties comunes als nostres gossos.Augment o pèrdua de pes, augment en la ingesta d'aigua i del nombre i quantitat de pipís, ens poden fer sospitar que alguna cosa està alterada. Tot i això, els signes dependran de l'hormona afectada i de si està en excés o per sota dels valors normals.Aquestes malalties poden ser controlades amb èxit, i encara que són cròniques i requereixen tractaments i controls mèdics els nostres gossos poden continuar tenint una qualitat de vida excel·lent.
- Al·lèrgies en gossos
- Les al·lèrgies són reaccions exagerades del sistema immunitari del nostre gos. Poden ser provocades per alguna substància que es trobi a l'ambient (el pol·len d'algunes flors, plantes...), per paràsits (puces, paparres i mosquits) o per algun component del seu menjar. Els símptomes poden ser el rascat continu, problemes gastrointestinals, otitis recurrents, llepat excessiu de potes, entre d'altres
- Actualment tenim un ventall ampli de tractaments per minimitzar els signes tan molestos d'aquesta patologia.